18 d’agost de 2011

Nit

Pel cel negre amb tristesa amagada
passeja una ànima perduda en un bosc encantat.
L'aire bufa, però no és suficient per produir la seva fugida,
aquella sensual ventada que recorre tota la orella i
li acaricia els llavis carnosos, avisa que ja arribat.
El camp segueix igual que anys enrere, on tu em vas explicar
que aquest lloc et produeix una fascinació total.
La natura és teva i ningú te la pot prendre.
Amagaré les meves paraules per poder deixar-te endur.

Cap comentari:

Publica un comentari